Davant les dificultats econòmiques, la manca de feina, la soledat o la pèrdua de l'habitatge, els veïns s'associen, s'ajunten i fan força. Si fa una dècada es tractava d'experiències disperses i experimentals, després que esclatés la crisi les xarxes de suport mutu s'han estès i reforçat i arriben cada cop a més barris de la ciutat.
No tenen ànim de lucre, són moviments assemblearis i es mouen amb un únic objectiu: ajudar-se mútuament. Podria semblar utòpic però el seu èxit i proliferació les avala: només a Barcelona, hi ha nombrosos ateneus i cooperatives, a banda d'una trentena de bancs del temps i de desenes de xarxes d'intercanvi. Ningú s'atreveix a fer una estimació de persones implicades, però les organitzacions adverteixen que ja són milers.
«Les xarxes de veïns s'estan consolidant i van a l'alça», confirma Joan Maria Soler, membre de la Junta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). «Totes estan molt lligades al territori», descriu Soler. I_el territori és el barri.
Moltes d'aquestes xarxes sorgeixen de les assemblees hereves del 15-M i dels centres cívics i ateneus populars. Estan vinculades a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), a la Plataforma Stop Pujades i als Iaioflautes, amb qui comparteixen una corrent de fons reivindicativa i crítica amb el sistema.
Ja no són «marginals»
Un estudi de la Fundación FOESSA, vinculada a Càritas, conclou que es consoliden les iniciatives socials i d'economia solidària, «que deixen de ser pràctiques marginals». En la mateixa línia, la cap de Serveis i Programes de Càritas Diocesana de Barcelona, Mercè Darnell, puntualitza que «mai com ara no hi ha hagut tantes iniciatives solidàries als barris». La recollida d'aliments i de roba a les parròquies o els ciutadans que fan el dinar o li donen una manta als veïns, en són un exemple.
La resistència als desnonaments és un dels eixos de les xarxes i s’ofereix suport jurídic i alternatives d’habitatge, com ara l’ocupació de pisos; es fan bosses econòmiques per pagar els deutes dels veïns o per donar crèdit a qui vol muntar un negoci o fins i tot es presta servei psicològic. S’han creat monedes alternatives, ja sigui electròniques o amb un val que equival a hores per prestar o rebre un servei.
La importància del teixit social
Organitzacions catalanes de consum, producció, intercanvi, comercialització i finançament reunides en la Xarxa d'Economia Social (XES) van facturar al 2012-2013 un total de 48,11 milions d'euros, van ocupar 1.232 treballadors i van aglutinar 58.000 persones. Entre un 15% i un 20% del circulant econòmic es va quedar dins el sector, segons càlculs de la XES.
Càritas ha observat com el vincle entre els veïns i la unitat del barri davant els problemes fa que zones com Nou Barris superin millor la situació que no pas a la Zona Franca o el Raval, on els problemes són els mateixos però el teixit social és més feble.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios